FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la metafísica que tracta de l'existència i els atributs de Déu i de la relació de Déu amb el món. Doctrina de la justificació de Déu pel que fa al mal en el món. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu. Conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern. culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar amb paraules l'aprovació i l'aplaudiment (a algú o a alguna cosa). Tothom lloa la seva conducta. Lloar els mèrits, les virtuts, d'algú. Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat. lloar Déu Celebrar les seves grandeses, regraciar-li els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir blasfèmies. Una persona com cal no blasfema mai. Blasfemar contra Déu. Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu. Blasfemar la virtut. [...]