21.
encomi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloança calorosa. Tingué paraules d'encomi per a tothom. Una carta d'encomi. [...]
|
22.
present 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regal 2 . El dia de l'aniversari tothom li feu molts presents. [...]
|
23.
amiguer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es complau a tenir amics, a fer-se o a dir-se amic de tothom. [...]
|
24.
befar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer befa (d'algú o d'alguna cosa). En Joan es befa de tothom. [...]
|
25.
desaprovació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desaprovar; l'efecte. Aquest fet meresqué la desaprovació de tothom. Crits de desaprovació. [...]
desaprovació
f. [LC] Acció de desaprovar; l'efecte. Aquest fet meresqué la desaprovació de tothom. Crits de desaprovació. |
26.
pitrada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop, estrebada, donats amb el pit. Reprensió forta. Tothom va callar després d'aquella pitrada. [...]
|
27.
aversió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebuig violent, irreprimible, d'algú o d'alguna cosa. Té aversió als viatges. Sentir aversió contra tothom. [...]
|
28.
desaconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m'ho ha desaconsellat. [...]
|
29.
malpensar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pensar mal. Sempre malpenses de tothom. Recelar . Ja m'ho havia malpensat, i ho he endevinat. [...]
|
30.
trivial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es trifurca en tres camins. Massa dit, conegut de tothom. Vulgar i baix. De poca importància. [...]
|