desconèixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, desconeixe'l o desconeixe-la en comptes de desconèixer-lo o desconèixer-la]

1 v. tr. [LC] No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió.
2 1 v. tr. [LC] No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat!
2 2 v. tr. [LC] No reconèixer (una qualitat, un mèrit, un servei prestat, un favor).