Resultats de la cerca bàsica: 115
|
21.
anul·lable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot anul·lar. [...]
|
|
22.
desconvidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar el convit fet (a algú). [...]
|
|
23.
desinvitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la invitació feta (a algú). [...]
|
|
24.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
|
25.
desconvocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la convocatòria (d'algú, d'una reunió, etc.). [...]
|
|
26.
rescindir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (un contracte, un decret, etc.). [...]
|
|
27.
acuindar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
|
|
28.
anul·lació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anul·lar o d'anul·lar-se; l'efecte. Anul·lació d'una sentència. [...]
|
|
29.
revocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (una donació, una concessió, una ordre, etc.). [...]
|
|
30.
cassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar en virtut de la pròpia autoritat. El Tribunal Suprem ha cassat la sentència. [...]
|
