1 v. tr. [LC] Deixar sense empara, sense ajut o assistència (algú que ho necessita). Els pares no desemparen mai els fills. La sort no el desemparà. 2 v. tr. [LC] Una persona, abandonar (una cosa) renunciant als drets que hi té. Va desemparar el palau que havia rebut dels seus pares. 3 v. tr. [LC] Abandonar, cessar d'ocupar (un lloc). Desemparar la terra.
