desmerèixer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, desmereixe'n en comptes de desmerèixer-ne]

1 v. intr. [LC] Una cosa, perdre part del seu mèrit o valor.
2 v. intr. [LC] Algú, fer-se menys mereixedor del favor, de les lloances, de la benvolença, etc., d'algú altre.
3 v. intr. [LC] Una persona o cosa, ésser inferior a una altra amb què hom la compara.