Resultats de la cerca frase exacta: 17
|
1.
arraconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un racó, apartar a un costat. Arraconant ben bé el llit, hi cabrà la taula. Fer racó, guardar els estalvis. El que malgasta no arracona. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Hi han posat quatre mobles vells que ja havien arraconat feia anys. No fer cas (d'un [...]
|
|
2.
arraconar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
arraconar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar en un racó] arrinconar. 2 [una cosa inútil] arrinconar, arrumbar. 3 fig [no fer cas] arrinconar, arrumbar. 4 [fer racó] ahorrar, economizar. v pron 5 arrinconarse. [...]
|
|
4.
arraconar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arrambar. 2 abandonar. Ant. Desarraconar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
arraconament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arraconar; l'efecte. [...]
|
|
6.
desnonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]
desnonar
|
|
7.
arrinconar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner en un rincón] arraconar. 2 [arrumbar] arraconar. 3 [acorralar] acorralar, estrènyer. 4 [a una persona] arraconar. v pron 5 fig i fam [apartarse] arraconar-se, recloure's. [...]
|
|
8.
arrumbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [apartar] arraconar, apartar. 2 [a alguien] arraconar. 3 mar [en la carta] indicar el rumb. 4 mar [dos lugares] posar en el mateix rumb. v intr 5 mar arrumbar, prendre un rumb. v pron 6 mar arrumbar-se. [...]
|
|
9.
arrimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acercar] acostar, apropar. Arrima la luz aquí, acosta el llum aquí. 2 [apoyar] arrambar, arrimar. Arrimar un mueble a la pared, arrambar un moble a la paret. 3 p fr [apartar] apartar, treure del mig. 4 p fr [arrinconar] arraconar, desar. 5 fig [a una persona] arraconar. 6 pop [pegar [...]
|
|
10.
anular 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 anul·lar. 2 [una persona] anul·lar, arraconar, deixar de banda. 3 desnonar, cancel·lar. Anular un pedido, desnonar una comanda. 4 suspendre. Anular un concierto, suspendre un concert. v pron 5 anul·lar-se. 6 fig [una persona] anul·lar-se, arraconar-se, morir-se. Quedarse en este pueblo es [...]
|
desnonar
1 v. tr. [LC] Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó.
2 1 tr. [LC] [ED] [DR] Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters.
2 2 tr. [LC] Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat.
2 3 [LC] [MD] desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable.