Resultats de la cerca frase exacta: 158
|
11.
ensibornar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa. [...]
|
|
12.
amoixador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amoixa. Amb paraules amoixadores, el va induir a fer-ho. [...]
|
|
13.
mirallets
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Promeses, esperances enganyoses, per a induir algú a fer alguna cosa. [...]
|
|
14.
exhortar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir amb paraules persuasives. Exhortar algú a estudiar. Exhortar a ben morir. [...]
|
|
15.
desencaminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartar (algú) del bon camí. Induir a obrar erradament, no rectament. Si continua desencaminant-se així, no sé pas com acabarà. [...]
|
|
16.
antigen
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos. [...]
|
|
17.
fitotoxina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància tòxica per a les plantes produïda pels agents paràsits i que pot induir algun dels símptomes usualment causats per patògens vius. [...]
|
|
18.
abelliment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abellir o d'abellir-se. Induir a actuar algú amb paraules, esguards i altres abelliments. Cosa que abelleix. Els abelliments del món. Anhel. [...]
|
|
19.
dissuadir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir (algú) a desistir d'un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir. [...]
dissuadir
v. tr. [LC] Induir (algú) a desistir d'un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir. 
|
|
20.
subornar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure. Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta. [...]
|
dissuadir
v. tr. [LC] Induir (algú) a desistir d'un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir.
v. tr. [LC] Induir (algú) a desistir d'un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa. Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir.