1 f. [LC] Acció de distingir o de distingir-se; l'efecte. La distinció del bé i del mal. La distinció dels fonemes en vocals i consonants. Fer una distinció, una distinció subtil. Sense distinció d'edat, de sexe. Tots sense distinció. 2 f. [LC] Qualitat de distingit. La distinció de les seves maneres. 3 f. [LC] Prerrogativa, honor, concedit a algú per recompensar el mèrit. Acordar, atorgar, donar, una distinció. Una distinció merescuda.
