101.
plural d'adjectius acabats en -aç, -iç i -oç / plural dels adjectius eficaç, feliç i feroç
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços [...]
|
102.
oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment / Expressions d'afirmació
Font
Fitxes de l'Optimot
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
|
103.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
|
104.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
105.
moment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mòbil per la distància a un punt de referència. moment d'encast Moment flexor que actua sobre la secció transversal d'una biga ran del seu encast. moment d'estabilitat Moment del parell d'estabilitat d'un cos i especialment d'una nau que sura. moment d'inèrcia [...]
|
106.
ramnus
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gènere d'arbusts o arbres (Rhamnus sp), de la família de les ramnàcies, al qual pertanyen les espècies: espina cervina o cambró (R. cathartica), arbust del sud d'Europa, l'escorça i les baies del qual són catàrtiques; fràngula, vern bord o vern menut (R. frangula), l'escorça de [...]
|
107.
dissimilar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer dissemblant. Esdevenir dissemblant. La primera r de peregrinus s'ha dissimilat en l sota l'acció de la segona r; d'on, pelegrí. [...]
|
108.
azida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sal de l'àcid hidrazoic, de fórmula R(N3)x, on R és de natura molt diversa i x és la valència de R. [...]
azida
f. [QU] Sal de l'àcid hidrazoic, de fórmula R(N3) |
109.
Expressió de la quantitat d'una substància / pobre en i ric en
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:
És un mineral pobre en níquel.
La seva sang és pobra de glòbuls vermells.
També es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:
Seguia una dieta [...]
|
110.
Sigla de associació de mares i pares d'alumnes / Plural de AMPA
Font
Fitxes de l'Optimot
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
|