Resultats de la cerca frase exacta: 145
|
41.
cua
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Part extrema d'un bastó consistent en un tac petit de cautxú. [...]
|
|
42.
ull
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veure'l. deixar els ulls en alguna cosa No cansar-se de mirar-la. ésser algú tot ulls Posar tota l'atenció en la mirada. estar d'una cosa fins als ulls Estar-ne tip. fer els ulls grossos Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho. fer l'ull viu Avivar l [...]
ull
|
|
43.
esquitllada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Pilota batuda que es dirigeix directament del bat a les mans del receptor i que és entomada legalment. [...]
|
|
44.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
les indicacions següents:
1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p:
cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc.
Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b:
Els mots adob i enceb, per raons etimològiques.
Mots cultes [...]
|
|
45.
aurora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Pièrids > Anthocharis [...]
|
|
46.
aurora groga
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Pièrids > Anthocharis [...]
|
|
47.
aurora de guaret
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Taxonomia: Pièrids > Zegris [...]
|
|
48.
hartazgo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción de hartar] afartament, atipament, atipada f. 2 [acción de hartarse] fartanera f, tip, fart. 3 darse un hartazgo [saciarse] fer-se un tip (o un fart). 4 darse un hartazgo [estar harto] estar tip (o fart). [...]
|
|
49.
atracón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fam tip, fart, panxó, fartanera f, afartada f. 2 darse un atracón treure el ventre de pena, fer-se'n un tip (o fart, o panxó), omplir el pap. 3 darse un atracón de fer-se un tip (o un fart, o un panxó) de. [...]
|
|
50.
tute
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 jocs [naipes] tuti. 2 [cuatro caballos o reyes] tuti. 3 darse un tute [trabajar duro] fer-se un fart (o un tip, o un panxó) de treballar. 4 darse un tute de andar fam fer-se un fart (o un tip, o un panxó) de caminar. [...]
|
ull
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Òrgan de la visió, el qual rep les imatges de l'exterior i les transmet al cervell a través del nervi òptic. Els dos ulls. L'ull dret. L'ull esquerre. La nina de l'ull. Obrir els ulls. Tancar, aclucar, els ulls. Alçar, abaixar, els ulls. Mirar de cua d'ull. Entelar-se els ulls. Tenir una brossa a l'ull. Ulls grans, petits. Ulls negres, blaus. Ulls clars, foscos. Ulls alegres, tristos. Ulls vius. Se li tancaven els ulls de son.
1 2 [LC] fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt de sorpresa, d'admiració, per vigilància.
1 3 [LC] tenir cara i ulls V. cara.
1 4 [LC] tenir els ulls plorosos Tenir-los vermells d'haver plorat.
1 5 [LC] tenir els ulls secs No poder plorar.
1 6 [LC] ull de vellut [o ull a la funerala] Ull voltat d'un morat a conseqüència d'una contusió.
1 7 [LC] ull de vidre Ull artificial.
1 8 [LC] ulls de puça Ulls molt petits.
2 1 m. pl. [LC] pop. Ulleres. M'he deixat els ulls a casa.
2 2 [LC] portar quatre ulls Portar ulleres.
3 1 m. pl. [LC] Mirada. Girar els ulls per no veure una cosa.
3 2 [LC] ulls d'àguila [o ulls de basilisc] Ulls vius, d'esguard penetrant.
3 3 [LC] passar els ulls per alguna cosa Inspeccionar-la, mirar-la.
3 4 [LC] posar els ulls damunt una persona o una cosa Clavar els ulls en una persona o en una cosa.
3 5 [LC] ulls esgarriats Mirada sense fixesa, que reflecteix espant.
4 m. [LC] Facultat espiritual, cognoscitiva, intel·lectual. Els ulls de l'enteniment. Els ulls de la fe.
5 1 m. [LC] Mirada vigilant. Tenir l'ull sobre algú.
5 2 [LC] l'ull de l'amo La vigilància que solament ell posa en els seus afers.
5 3 m. [LC] Aptitud per a apreciar. Té molt mal ull per als negocis. De seguida ha trobat una solució: té molt d'ull per a aquestes coses.
5 4 [LC] [MD] ull mèdic [o ull clínic] Aptitud per a apreciar exactament les malalties.
6 1 m. [LC] caure a l'ull Agradar algú molt des del primer moment de veure'l.
6 2 [LC] deixar els ulls en alguna cosa No cansar-se de mirar-la.
6 3 [LC] ésser algú tot ulls Posar tota l'atenció en la mirada.
6 4 [LC] estar d'una cosa fins als ulls Estar-ne tip.
6 5 [LC] fer els ulls grossos Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho.
6 6 [LC] fer l'ull viu Avivar l'enteniment. Les criatures feien l'ull viu per a poder arreplegar qualsevol llaminadura.
6 7 [LC] no perdre d'ull algú Vigilar-lo estretament.
6 8 [LC] no tenir ulls per a veure una cosa No poder suportar la vista d'una desgràcia, d'una situació incòmoda, etc.
6 9 [LC] no veure-hi de cap ull Estar vivament satisfet.
6 10 [LC] tenir davant els ulls Tenir a la vista.
6 11 [LC] tenir els ulls al clatell No saber veure el que hom té al davant.
6 12 [LC] veure amb bons ulls algú o alguna cosa [o veure de bon ull algú o alguna cosa] Veure-ho amb aprovació, favorablement.
6 13 [LC] veure de mal ull una cosa Estar-hi disposat desfavorablement.
7 1 [LC] a bell ull loc. adv. Sense comptar, pesar, mesurar.
7 2 [LC] a quatre ulls loc. adv. Dos tot sols.
7 3 [LC] a ull loc. adv. A bell ull.
7 4 [LC] a ull nu loc. adv. Sense l'auxili d'un aparell òptic. Els estels que es veuen a ull nu.
7 5 [LC] a ulls clucs loc. adv. a ) Admetent allò que hom afirma o proposa sense escatir-ho, sense valorar-ne l'autenticitat. Creure una cosa a ulls clucs.
7 5 [LC] a ulls clucs loc. adv. b ) Sense mirar els riscos que hom pot córrer. Actuar a ulls clucs.
7 6 [LC] a ulls veients loc. adv. Palesament.
7 7 [LC] als ulls de loc. prep. Segons la manera de veure de (algú).
8 m. [LC] fer l'ull Desfer-se, destruir-se completament, fracassar.
9 m. [ZOA] ull simple Ocel.
10 1 m. [LC] [OP] Forat, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L'ull d'una mola. L'ull d'una agulla. L'ull del pany. L'ull de la clau. L'ull de l'estrep. L'ull d'una e, d'una p, d'una d. L'ull d'un pont. Els ulls d'un formatge, del pa.
10 2 [TRA] passar per ull a ) Córrer més del compte la corda que llavora per un bossell, per una guia, etc., fins al punt que el cap de la corda hi arriba i s'escapoleix.
10 2 [AQ] [LC] [TRA] passar per ull b ) Esfondrar-se.
10 3 [LC] ull d'un bossell Forat on va col·locada la politja.
10 4 [LC] ull d'un molí Forat per on surt l'aigua.
10 5 [LC] ull d'una aixada (o d'un martell, o d'una destral, etc.) Dolla per on entra el mànec d'una aixada, d'un martell, d'una destral, etc.
10 6 [AGF] [LC] ull d'una pila de carbó Forat per on es cala foc a la pila.
10 7 [AQ] [AR] [LC] [TRA] ull de bou Finestra, claraboia, rodona.
10 8 [LC] ull del cul pop. Anus.
11 1 m. [LC] Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d'un paó.
11 2 [LC] [MD] ull de perdiu Lligat d'un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.
11 3 [LC] ull de poll Durícia rodona amb una part còncava al centre que es fa als dits dels peus.
12 1 m. [LC] Part central buida o de diferent naturalesa que l'envoltant. Un ull de cel blau en una nuvolada.
12 2 [LC] ésser de l'ull del vent Ésser molt viu, deixondit, hàbil.
12 3 [AGF] [BO] [LC] ull d'una planta Brot, tany.
12 4 [FIF] [ME] ull de cicló Zona central d'una depressió tropical intensa que es caracteritza per la feblesa del vent, l'absència de precipitacions i, generalment, de núvols.
12 5 [LC] ull de l'escala Espai buit entorn del qual tomben els trams de l'escala que el limiten.
12 6 [AGF] [LC] ull de poll Clot que es troba al ventre del suro.
12 7 m. [GL] [LC] Sot on neix un curs d'aigua. L'ull d'una font. Ull de Ter, de Garona.
13 1 m. [CO] ull de càmera Aparell que segueix i enregistra els recorreguts que fan els ulls del lector d'un text o els de l'espectador d'una imatge.
13 2 [TRG] ull de gat Reflector que se situa tocant a terra i que, reflectint la llum dels fars dels automòbils, serveix per a delimitar carrils, vores de la calçada i, en general, per a guiar la circulació a la nit.
13 3 [FIF] ull de peix Objectiu de camp superior al del gran angular, pròxim als 180°.
13 4 [CO] ull electrònic a ) Dispositiu de regulació automàtica de l'exposició per mitjà d'una cèl·lula fotoelèctrica incorporada que actua sobre el diafragma o sobre la velocitat d'obturació.
13 4 [CO] ull electrònic b ) En una màquina rotativa moderna, aparell electrònic que té per missió el control de la impressió.
14 1 m. [GL] [LC] ull de serp a ) Pedra granítica emprada per a fer moles, saleres, etc.
14 1 m. [GL] ull de serp b ) Pedra nummulítica.
14 2 [GL] ull de perdiu Àrid format per grans de pedra o grava matxucada de mida compresa entre 4 i 10 mil·límetres.
15 1 m. [BOS] ull d'àngel Planta de la família de les ranunculàcies, de fulles repetidament dividides en segments filiformes, flors regulars d'un vermell escarlata o grogues i fruit format per nombrosos aquenis bequeruts, reunits en una mena de pinya globosa o cilíndrica, pròpia dels camps de cereals (Adonis annua ).
15 2 [BOS] [LC] ull de bou a ) Herba de la família de les compostes, erecta, de fulles oblongues, les inferiors pinnatipartides, les mitjanes i superiors dentades o pinnatífides, un xic abraçadores, i capítols terminals força grossos, amb el botó i la corona grocs, que es fa als conreus i en ambients una mica nitròfils (Chrysanthemum segetum ).
15 2 [BOS] [LC] ull de bou b ) Gravit.
15 2 [BOS] [LC] ull de bou c ) Sordonaia.
15 2 [BOS] [LC] ull de bou d ) Tríbol.
15 3 [LC] ull de llebre a ) Cep d'una varietat que dona raïm negre.
15 3 [AGA] [LC] ull de llebre b ) Raïm de cep ull de llebre.
15 4 [BOS] [LC] ull de perdiu a ) Planta de la família de les ranunculàcies, molt semblant a l'ull d'àngel, de flors en general d'un vermell escarlata tenyides de color fosc al mig, pròpia dels camps de cereals, sobretot a muntanya (Adonis aestivalis ).
15 4 [BOS] [LC] ull de perdiu b ) Planta herbàcia de la família de les compostes, pubescent i viscosa, ramificada només a la part superior, de fulles pinnatipartides amb els segments crenats o lobulats, les superiors abraçadores, i capítols semblants a margarides, amb el cor groc i la corona vermellosa o purpúria, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Senecio elegans ).
15 4 [BOB] [LC] ull de perdiu c ) Cama de perdiu.
15 5 [BOS] ulls blaus Creixen de cavall.
15 6 [BOS] ulls de l'Infant Jesús Miosotis.
15 7 [BOS] [LC] ulls de Maria Miosotis.
15 8 [AGA] [BOS] ulls de poeta Herba anual de la família de les compostes, de fulles doblement dividides en segments linears o lanceolats i capítols amb un disc de color bru purpuri i una corona de set o vuit lígules grogues, però rogenques a la base, originària d'Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Coreopsis tinctoria o Calliopsis bicolor ).
16 m. [AGA] [BOB] ull de gall Malaltia provocada per diversos fongs del gènere Spilocaea , del grup dels deuteromicets, que causen l'aparició de taques rodones, de creixement subcuticular, especialment la que origina el fong Spilocaea oleagina a l'olivera.