Resultats de la cerca frase exacta: 887
|
61.
contracop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repercussió d'un cop, d'una topada. El cavall va caure, i el contracop va llançar el genet de la sella. Si aquesta casa se'n va per terra, de contracop també hauran de plegar les cases filials. [...]
|
|
62.
batollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (nous, castanyes, glans, etc.) amb la batolla. Batre amb les batolles. [...]
|
|
63.
emboscada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'emboscar o d'emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada. [...]
|
|
64.
estassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar (bardisses, maleses, herba, blat, etc.). Fer caure estès a terra (algú). [...]
|
|
65.
recaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent. Tornar a caure en una falta, un vici, etc. Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi. Una [...]
emboscada
f. [DE] [LC] Acció d'emboscar o d'emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada. 
|
|
66.
calamarsa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació en forma de grans de glaç arrodonits i mig transparents, amb un diàmetre inferior a 5 mil·límetres, que es formen per congelació de l'aigua continguda dins d'un núvol de tempesta i no es trenquen en caure a terra. Caure calamarsa. [...]
|
|
67.
atroncat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com un tronc. Caure atroncat de son. L'hipnotitzador li va deixar el cos atroncat. [...]
|
|
68.
estimbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure daltabaix d'un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar. Anant pel camí de la cova es va estimbar. Fer caure d'una certa altura. Estimbà el cotxe al riu. Es va estimbar marges avall. [...]
|
|
69.
colltrencar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre's pel coll. Va caure amb tanta mala sort que es colltrencà. Prendre mal, caient. [...]
|
|
70.
emmelangir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar melangia (a algú). Caure en melangia. S'emmelangia a causa d'un amor impossible. [...]
|
emboscada
f. [DE] [LC] Acció d'emboscar o d'emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada.
f. [DE] [LC] Acció d'emboscar o d'emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada.