1 1 v. tr. [LC] Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. 1 2 v. intr. pron. [LC] Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar! 2 v. tr. [LC] Afavorir, fomentar. Encoratjar els artistes, els savis. Encoratjar les arts, la ciència. Encoratjar l'afició a la botànica.
