161.
dos-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
|
162.
quatre-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents. Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quatre-centè, 1/400. [...]
|
163.
set-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents. Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Tres set-centens, 3/700. [...]
|
164.
tres-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 299 davant seu, el que fa tres-cents. Que és una de les tres-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un tres-centè, 1/300. [...]
|
165.
xarlatà xarlatana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que, procurant atraure la curiositat dels passants, els ofereix remeis i articles diversos lloant llurs avantatges, preu excepcional, etc. Persona que explota la credulitat pública. Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat. [...]
|
166.
amoïnós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que amoïna. Que de costum amoïna. [...]
|
167.
arter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té vivor, que és atrevit. [...]
|
168.
brossós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté brosses. Que fa brosselles. [...]
|
169.
concordant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concorda. Que presenta concordança estratigràfica. [...]
|
170.
cucós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cria cucs, que fa cucs. [...]
|