Resultats de la cerca frase exacta: 773
|
141.
engolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, agafar (alguna cosa, especialment l'aliment, una presa, etc.) a plena gola. Ficar-se, esmunyir-se per un lloc angost. S'engolà per l'escaleta de la capella. Fer engolar el peix a la bossa de l'art. [...]
|
|
142.
Com es diu coger de la mano en català? / Es pot dir agafar de la mà en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió agafar de la mà (o de les mans, per la mà o per les mans) fa referència a subjectar, fer-se seva la mà d'algú amb la pròpia mà. Per exemple:
Passejaven agafats de la mà.
En Pep i la Maria es van agafar de les mans.
Anaven agafats per la mà.
[...]
|
|
143.
delicte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infracció de la llei. Cometre un delicte. Un greu delicte. Delicte notori. Delicte de lesa majestat. Ha comès el delicte de no saludar-la! en flagrant delicte En el moment de cometre'l. Van agafar el lladre en flagrant delicte. [...]
|
|
144.
fal·lera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a desitjar-la a tot moment, a no saber-se estar de freqüentar-la, etc. Té una fal·lera per aquella xicota. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera. [...]
|
|
145.
abrivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar impetuosament (una persona o un animal) contra alguna cosa. Fer agafar abrivada (a una persona o a un animal). Van abrivar els cavalls. Enardir. Lliurar-se, llançar-se amb impetuositat, amb ardor, a fer alguna cosa. S'abrivava contra un home per occir-lo. [...]
|
|
146.
portant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta. Ambladura . agafar el portant Anar-se'n. Estructura metàl·lica que es posa a la part de fora dels costats de certes embarcacions petites de competició per suportar les escalemeres lluny de les soletes. Vent que bufa a popa de través. [...]
|
|
147.
encordada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encordar; l'efecte. Conjunt de persones o de coses lligades amb una corda o amb cordes. Van agafar els lladres i en van fer una encordada de dotze. Una encordada de gossos. Ferida del travador d'un cavall, causada per una corda. [...]
|
|
148.
llampar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3. [...]
|
|
149.
matacà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
|
|
150.
emmalaltir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d'emmalaltir l'home més fort. Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s'emmalaltien per un mal estrany. Agafar una malaltia. Tornant-se'n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d'aturar molt de temps a Gènova. [...]
enxarxar
|
enxarxar
1 v. tr. [LC] Agafar amb xarxa.
2 v. intr. pron. [LC] Esdevenir enganxat, retingut, en una xarxa. El peixos, en enxarxar-se, trenquen el fil.
3 v. intr. pron. [LC] Ficar-se, endinsar-se, en un afer, etc., lliurar-se, abandonar-se, a alguna cosa de què és difícil deseixir-se o alliberar-se. S'enxarxaren en un ambient de delinqüència i ja no podien sortir-ne.