101.
polsada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita quantitat d'una substància reduïda a pols o pólvores que es pot agafar amb els caps dels dits polze i índex. [...]
|
102.
cucanya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal llis i ensabonat pel qual cal enfilar-se o caminar per agafar com a premi un objecte lligat a un dels seus extrems. [...]
|
103.
empalar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb la pala. En un frontó o un trinquet, picar amb la pala (la pilota) per llançar-la de nou contra la paret. [...]
empalar2
|
104.
esperitar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar els mals esperits. Deien que la pobra dona s'havia esperitat. Excitar-se en alt grau. S'esperitava quan sentia aquella música estrident. [...]
|
105.
rapaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àvid a agafar la presa. El llop és rapaç. Que rapinya. Ocell rapinyaire. Àvid a emparar-se dels béns d'altri. Un usurer rapaç. [...]
|
106.
aparroquiar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se parroquià d'un establiment, etc. Agafar l'habitud de concórrer a un indret. S'ha aparroquiat ací i no l'en podem treure. [...]
|
107.
empunyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (una cosa) estrenyent-la fortament amb la mà. Empunyà un bastó i començà de donar cops a la porta. Empomar . Empunyar l'espasa. [...]
|
108.
enrabiada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració de qui està enrabiat. Agafar una enrabiada. Ja li ha passat l'enrabiada. Pren unes enrabiades de mort. Es morirà d'una enrabiada. [...]
|
109.
encletxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (algú o alguna cosa) en l'escletxa que fan dues coses, entre dues coses que tendeixen a tocar-se. Havia restat encletxada en el batent. [...]
|
110.
envellutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a alguna cosa) l'aspecte de vellut. La molsa envellutava les roques. Agafar l'aspecte de vellut. A l'horabaixa, el mar s'envellutava. [...]
|