Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esborneiar-se

v. intr. pron. [LC] Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os, el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions