Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esbrancar

v. tr. [LC] [AGA] Tallar, arrencar, esqueixar les branques (d'un arbre). El vent ha esbrancat les figueres.
intr. pron. [LC] [AGA] Amb la ventada els arbres s'han esbrancat tots.
intr. pron. [LC] Un camí, una escalinata, etc., bifurcar-se. Els canals s'esbranquen en recs.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions