Resultats de la cerca frase exacta: 3.023
|
121.
reivindicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, reclamar per a si (allò que li pertany). Reivindicar els seus drets. Reivindicar algú la glòria de ser el descobridor de quelcom. Reclamar l'autoria o la comissió (d'un fet). L'IRA reivindicà l'atemptat de Londres. Defensar (la fama, el bon nom, etc.) d [...]
|
|
122.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
|
123.
deverbal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva directament d'un verb. Un nom deverbal. [...]
|
|
124.
anteposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar abans. Anteposar l'article al nom. Anteposar la utilitat al deure. [...]
|
|
125.
gregorià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relacionat amb algun dels papes de nom Gregori. Calendari gregorià. Cant gregorià. [...]
|
|
126.
supositici -ícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és suposat, fingit o fals. Uns poemes signats amb nom supositici. [...]
|
|
127.
esculpir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afaiçonar en pedra, fusta, metall, etc., (una estàtua, un ornament, una figura qualsevol). Ha esculpit un bell bust. Esculpir en marbre. Fixar pregonament en l'ànim, en el cor, (una idea, un sentiment, una imatge, un nom). [...]
esculpir
|
|
128.
-ònim -ònima
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -ónymos, del mot ónyma, 'nom'. Ex.: fitònim, al·lònima. [...]
|
|
129.
adjurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pregar amb insistència en nom d'una cosa sagrada, estimada. Conjurar 1 . [...]
|
|
130.
cèlebre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té nom i fama. Un metge cèlebre. Aquest fet el farà cèlebre. [...]
|
esculpir
1 v. tr. [LC] [AR] Afaiçonar en pedra, fusta, metall, etc., (una estàtua, un ornament, una figura qualsevol). Ha esculpit un bell bust. Esculpir en marbre.
2 tr. [LC] Fixar pregonament en l'ànim, en el cor, (una idea, un sentiment, una imatge, un nom).