61.
puerícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edat entre els set i els catorze anys. [...]
|
62.
assedegat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pateix set. Vam arribar assedegats. Assedegats de justícia, de glòria. [...]
|
63.
septemvir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un cos de set magistrats de l'antiga Roma. [...]
|
64.
enfillat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de fills. És un matrimoni ben enfillat, ja tenen set criatures! [...]
|
65.
hebdòmada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de set dies. Prestació d'un jornal de treball cada setmana. [...]
|
66.
sanatruges
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flabiol de set forats amb què el sanador o castrador, sonant-lo, s'anuncia. [...]
|
67.
set-cents -centes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Set vegades cent. Set-cents bous. Set-centes ovelles. El nombre set-cents, 700. Set per cent fan set-cents. El que fa set-cents en una sèrie numerada. Ja soc a la pàgina set-cents. Xifra que correspon al nombre set-cents. Aquest 700 té els zeros massa petits. [...]
|
68.
dipso- [o dips-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. dípsa, 'set', 'necessitat de beure'. Ex.: dipsomania, dipsosi. [...]
|
69.
especulació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'especular; l'efecte. Especulacions filosòfiques. Aquesta set de guany i d'especulació immoderada. [...]
especulació
f. [LC] Acció d'especular; l'efecte. Especulacions filosòfiques. Aquesta set de guany i d'especulació immoderada. |
70.
assedegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir set (a algú). Caminar amb aquella calor l'havia assedegat. El menjar salat assedega. [...]
|