91.
sobrecoc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial. [...]
|
92.
espanyolista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari de l'uniformisme polític dins d'Espanya. Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. L'afició espanyolista. Soci o simpatitzant del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. És molt espanyolista. [...]
|
93.
conestable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat palatina, i més tard militar, derivada del cap de les cavallerisses dels emperadors romans del baix Imperi. A la Corona catalanoaragonesa, cap suprem de l'exèrcit reial, amb les mateixes atribucions militars que el senescal. [...]
|
94.
reialisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió a un rei, a una reina o a un govern reial. [...]
|
95.
cort 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Als segles xii i xiii, oficial reial de justícia d'algunes ciutats catalanes importants. [...]
|
96.
ensenya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insígnia, estendard. L'ensenya de la guàrdia reial. Ensenyes militars. L'ensenya del regiment de llancers. [...]
|
97.
mallorquinista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al mallorquinisme. Seguidor del mallorquinisme. Soci o simpatitzant del Reial Club Esportiu Mallorca. [...]
|
98.
opulència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'opulent. La magnífica opulència del palau reial. Abundància de béns. Vivien en l'opulència. [...]
|
99.
sotsveguer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria. [...]
|
100.
estirp
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és a l'origen d'un llinatge. Llinatge, família. D'antiga estirp. D'estirp reial. [...]
estirp
|