1 1 v. tr. [LC] Al·legar a favor (d'algú) motius que atenuen o justifiquen una falta o l'omissió d'una obligació, justificar-l'en. Excuseu-me prop d'ell de no haver-hi anat. Si me'n fan retret, ja sabré excusar-me. Els amics es van excusar per haver-hi anat tan a deshora. 1 2 v. tr. [LC] Al·legar motius que atenuen o justifiquen (una falta, l'omissió d'una obligació). La regidora va excusar la seva absència de l'acte de lliurament de premis. 2 1 v. tr. [LC] Al·legar motius que justifiquen dispensar (algú) d'una obligació. Es va excusar d'anar-lo a veure perquè estava malalt. 2 2 v. tr. [LC] Al·legar motius que justifiquen dispensar-se (d'una obligació). Dues persones han excusat l'assistència a la reunió. 3 1 v. tr. [LC] Acceptar en favor (d'algú) motius que atenuen allò de què se li fa retret. Excuseu-me: no he pogut venir. 3 2 v. tr. [LC] No tenir en compte (una negligència, una errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit. 3 3 v. tr. [LC] Eximir.No podem excusar-nos de complir el nostre deure.
