11.
gargallejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escopir gargalls. [...]
|
12.
estufir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escopir (un líquid). [...]
|
13.
minvell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra de rajola entre la barana i el sòl per a escopir l'aigua de la pluja. [...]
|
14.
canaló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canal del ràfec d'una teulada que serveix per a escopir l'aigua de la pluja al carrer. [...]
|
15.
expectorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar i escopir (flegmes, mucositats, dipositades en les vies respiratòries). El malalt ja no tus ni expectora. [...]
expectorar
v. tr. [LC] [MD] Arrencar i escopir (flegmes, mucositats, dipositades en les vies respiratòries). El malalt ja no tus ni expectora. |
16.
pairar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La nau, estar aturada poca estona, amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa i amb les escotes de les altres veles amollades. Estar-se d'alguna cosa. Les criatures s'havien de pairar de la coca ensucrada. Es pairen d'escopir al meu [...]
|
17.
capell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nuvolada que es posa al cim d'una muntanya. Cabàs d'espart o palma per a tapar la portadora. Tros de canemàs que es posa afegit a la boca dels balots quan per ésser massa plens no poden cosir-se. Tapadora de cup. Garba que es posa damunt de la garbera per a escopir l'aigua si [...]
|
18.
tornaveu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, serveix per a escopir l'aigua de la pluja. Eco 1, 2 i 3 . Persona que transmet o repeteix allò que una altra diu. [...]
|
19.
escupir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 escopir. Prohibido escupir en el (o al) suelo, prohibit d'escopir a terra. v tr 2 escopir. Escupir sangre, escopir sang. 3 [los cañones] escopir. 4 [despedir] escopir. El mar escupió los restos del naufragio, el mar escopí les restes del naufragi. 5 escupir a uno escopir a la cara d'algú. [...]
|
20.
gargallejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Escopir gargalls. [...]
|