1 1 adj. i m. i f. [LC] No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit. 1 2 [LC] d'incògnit loc. adv. No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d'incògnit. 2 f. [MT] En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una equació, etc. Una equació amb dues incògnites. 3 f. [LC] Causa, raó oculta d'un fet que s'examina. Per què no ho va fer? És una incògnita. Aclarir la incògnita.
