inducció
1 f. [LC] Acció d'induir, d'emmenar algú a alguna cosa. Es decantaren a això per les vostres induccions.
2 f. [DR] Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d'acomplir-ne una altra l'omissió de la qual és també delictiva.
3 1 f. [FS] Raonament pel qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
3 2 f. [FS] Resultat d'aquest raonament.
3 3 f. [MT] Mètode per a demostrar la validesa d'una successió numerable de proposicions.
4 1 f. [FIF] Procés pel qual un conductor elèctric o un cos magnetitzable esdevé electritzat o magnetitzat per la presència d'un cos electritzat, d'un imant o d'un camp magnètic produït per un corrent elèctric.
4 2 [FIF] inducció elèctrica Desplaçament 3 .
4 3 [FIF] [EE] inducció electromagnètica Producció d'una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic.
4 4 [FIF] inducció magnètica Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d'aquest element de corrent pel dit vector.
4 5 [FIF] inducció mútua Producció d'una força electromotriu en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim.
4 6 [FIF] inducció pròpia Autoinducció .
5 1 f. [BI] Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i controla la forma definitiva de l'embrió a partir d'un centre organitzador.
5 2 [BI] inducció assimiladora Inducció que actua sobre un teixit no diferenciat.
5 3 [BI] inducció enzimàtica Mecanisme d'estimulació de la síntesi d'un determinat enzim o de l'acció d'una hormona, degut a la presència del substrat corresponent.
5 4 [BI] inducció somàtica Inducció que actua sobre les cèl·lules germinals.
