FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distendre (un cos) amb aire o un gas qualsevol. El vent infla les veles. Inflar una bomba, una pilota, els pneumàtics d'una bicicleta. Fer augmentar de volum. Les pluges han inflat el riu. Inflar la veu. Inflar un compte. Inflar l'estil un escriptor. T'inflaré la cara a bufetades. inflar [...]
v tr 1 hinchar, inflar. Inflar un pneumàtic, hinchar un neumático. 2 [augmentar] hinchar. Les pluges han inflat el riu, las lluvias han hinchado el río. 3 merc [els preus, el capital] subir, alzar, aumentar. 4 fig [exagerar] hinchar, inflar. Inflar una notícia, hinchar una noticia. 5 inflar la [...]
v tr 1 [hinchar] inflar. Inflar una pelota, un globo, un neumático, inflar una pilota, un globus, un pneumàtic. 2 fig [exagerar] inflar, exagerar. Inflar una noticia, inflar una notícia. 3 fig [envanecer] inflar, estarrufar. v pron 4 [hincharse] inflar-se. 5 fig [envanecerse] inflar-se, envanir-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 entumir(una part del cos) embotornar, íd. embutllofar, íd. reinflar, esp. la fusta, per la humitat. distendre. Els gasos li distenien l'estómac. botinflar-se(només en la forma pron.) embotir-se botir-seo botir(intr.) rebotir(intr.) estufar-se bufar-se bofegar-se, fer bòfega, inflar-se, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflar (una part del cos). L'erisipela li embotornà tota la cara. Una part del cos, inflar-se. Se li embotornen les mans. Tenir la cara embotornada. [...]