i2
1 1 conj. [LC] Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu. Un carrer ample i llarg. Té una col·lecció de monedes d'or i d'argent. Ha comprat un sofà i dues butaques. Hem escrit als parents i als amics. En Joan i en Pere estan tots dos malalts. N'hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar.
1 2 conj. [LC] Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou.
2 conj. [LC] S'usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que s'acaba de dir, afegir un comentari a una exclamació, expressar la nostra estranyesa davant una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc. I si no arriba a temps? I tu, què faràs? Quina desgràcia! I la meva mare que no en sap res. —Ací, vols esperar-lo? —I, doncs, a on? Quan s'enutja —i s'enutja molt sovint— és qüestió d'esperar que es calmi.
3 conj. [LC] S'usa, també, després d'haver expressat una cosa, per a afegir-hi un atribut o modificador. És una mentida, i de les més grosses. Ves-te'n del meu davant, i de pressa.
