Resultats de la cerca frase exacta: 498
|
61.
individu -ídua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal. Un individu de l'espècie humana. Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana. Persona el nom, la condició, etc., de la qual s'ignora o no es vol dir. Va [...]
|
|
62.
derivada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mat., límit, si existeix, del quocient dels increments simultanis d'una funció i de la variable independent quan esdevenen infinitament petits. [...]
|
|
63.
infinitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
|
|
64.
separatisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió, partit, de qui es vol separar de l'estat del qual forma part per esdevenir independent o per formar part d'un altre estat. [...]
|
|
65.
independitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer independent. Han decidit independitzar una sucursal. Les circumstàncies l'han independitzat. Té més de trenta anys i encara no s'ha independitzat dels seus pares. [...]
|
|
66.
visera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la visera d'una gorra, però independent, que se subjecta al cap per mitjà d'una cinta o d'una goma. [...]
|
|
67.
laic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és eclesiàstic. Persones laiques. Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós. Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic. [...]
laic -a
|
|
68.
objectivació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'objectivar; l'efecte. En sociol., procés pel qual una definició social de la realitat amaga la seva dimensió subjectiva i és percebuda com a objectiva i independent de la voluntat individual. [...]
|
|
69.
gratificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recompensa especialment pecuniària a algú per un servei, pel seu bon comportament, etc. Quantitat independent del salari que, amb caràcter individual i no periòdic, rep el treballador com a estímul o recompensa d'uns serveis determinats. [...]
|
|
70.
interrupció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'interrompre; l'efecte. La interrupció de les negociacions. Una interrupció de corrent. En inform., suspensió de l'execució d'una seqüència que queda substituïda automàticament i obligatòriament per una altra seqüència independent i [...]
|
laic -a
1 1 adj. [LC] [RE] Que no és eclesiàstic. Persones laiques.
1 2 m. i f. [RE] Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós.
2 adj. [PE] [RE] Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic.