Resultats de la cerca bàsica: 138.080
|
141.
insecte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal invertebrat, de l'embrancament dels artròpodes antenats, de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en cap, tòrax i abdomen, amb sis potes i amb ales, dues o quatre, o sense. En zool., classe d'aquests animals. [...]
llagut
|
|
142.
tauler de llistons sense encolar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Tauler enllistonat contraplacat format per llistons sense encolar o amb un xic de cola a cada 30 o 40 cm. [...]
|
|
143.
manyopla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura que protegia la mà. Guant sense separació entre els dits o amb separació només per al polze. [...]
|
|
144.
nu 2 nua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços. Fora de la beina. Amb l'espasa nua. nu i cru Completament mancat de vestit. Cos nu. Pintar un nu. Representació en pintura, en escultura o en fotografia del [...]
|
|
145.
caminador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se. Estri que serveix per a aguantar l'infant quan aprèn de caminar, o una persona que camina amb dificultat. anar sense caminadors No necessitar el guiatge de ningú. [...]
|
|
146.
càrrega sense pilota
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Càrrega en què el jugador que la fa avança sense portar la pilota controlada, amb la intenció d'arribar a una passada o a un rebot. [...]
|
|
147.
càrrega sense pilota
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Càrrega en què el jugador que la fa avança sense portar la pilota controlada, amb la intenció d'arribar a una passada o a un rebot. [...]
|
|
148.
enlaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]
|
|
149.
o 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
|
|
150.
morrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
|
llagut
1 m. [LC] [TRA] Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatí d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec.
2 m. [TRA] Bastiment no català que recorda força el llagut.
3 [TRA] llagut palangrer Llagut destinat a la pesca amb palangre.