141.
calabroa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat a la soca d'un arbre, per exemple quan se'n podreix la fusta. [...]
|
142.
arborescent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a un arbre. Que forma ramificacions anàlogues a les branques d'un arbre. Cristal·lització arborescent. [...]
|
143.
culassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més acostada a terra. [...]
|
144.
esbrostar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, tallar, la brosta (d'un arbre, d'una planta). La tempesta esbrosta el bosc. [...]
|
145.
excorticar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorça, la pell, la closca (d'un arbre, d'una persona, d'un animal). [...]
|
146.
arbrissó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre petit. [...]
|
147.
cínamom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre argentat. [...]
|
148.
sapan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. arbre. [...]
|
149.
artimó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tall de l'arbre de mitjana d'una fragata o de l'arbre mestre d'un bergantí. Vela llatina pròpia de certes naus antigues. Arbre d'una nau on s'hissa l'artimó. [...]
|
150.
duramen
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part central dura i de color fosc del tronc d'un arbre, constituïda per elements inactius, impregnats de tanins. [...]
|