81.
apocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a poc. Els diners s'han apocat. Humiliar 2 1. Esdevenir mancat d'esperit, pusil·lànime. Davant el mestre, s'apocà i no sabé contestar. És un home apocat. [...]
|
82.
mestria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habilitat, perícia, de mestre. Canta amb veritable mestria. [...]
|
83.
a cient de
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A sabuda de. Ho va fer a cient del mestre. [...]
|
84.
aiguader 2 aiguadera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que tragina o ven aigua. Mestre i guardià de fonts. [...]
|
85.
autodidacte autodidacta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'ha instruït sense l'ajut d'un mestre. [...]
|
86.
tapaforats
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que supleix les deficiències d'altri. Mestre de cases poc hàbil. [...]
|
87.
gratanúvols
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela petita que s'hissa a vegades al cim de l'arbre mestre. [...]
|
88.
rabí rabina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mestre o doctor de la llei jueva. Cap espiritual d'una comunitat jueva, expert en la Bíblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació. Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva. [...]
|
89.
autodidàctic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a aprendre alguna cosa sense l'ajut d'un mestre. Mètode autodidàctic. [...]
|
90.
picapedrer picapedrera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operari que treballa la pedra que ha d'ésser emprada en construcció. Mestre de cases. [...]
|