FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble semita de l'antic Orient establert en el segle xi aC a l'oest d'Assíria. Relatiu o pertanyent als arameus. Llengües aramees. Poble arameu. Llengua semítica parlada pels arameus. Relatiu o pertanyent a l'arameu. [...]
L'arameu és una llengua parlada al Pròxim Orient pels arameus, poble de pastors seminòmades originari del nord-oest de Mesopotàmia, que durant el segle XII aC es va començar a assentar en gran nombre en la regió. L'arameu va ser utilitzat per a la comunicació intergrupal entre pobles que parlaven [...]
Individu d'un poble semita, amb l'arameu com a llengua pròpia, establert entre els segles XI i VIII aC a la regió d'Aram, actualment el nord de Síria. [...]