1 1 v. tr. [LC] Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegureu aquesta peça, que no pugui caure, que no pugui desprendre's. 1 2 v. tr. [AQ] En arq., afegir (a un element que ja s'aguanta) els suports necessaris per a immobilitzar-lo. 1 3 v. tr. [AQ] En arq., subjectar (una cosa) doblement a fi que, si falla el primer suport, el segon l'aguanti. 2 1 v. tr. [LC] Permetre (a algú) de confiar en alguna cosa. Això m'assegura de la seva fidelitat. 2 2 v. intr. pron. [LC] Prendre confiança en alguna cosa. Abans de cloure el tracte amb ell, assegura't de la seva honorabilitat. 3 1 v. tr. [LC] Fer estar segur. Assegurar la subsistència d'una ciutat. 3 2 v. tr. [ECT] [LC] Garantir contra determinats riscos (un bé, una persona) mitjançant el pagament d'una prima. Assegurar els mobles, una casa. No trobo companyia que m'asseguri la moto. 3 3 v. tr. [LC] Fer garantir (un bé, una persona, la pròpia persona) contra determinats riscos mitjançant el pagament d'una prima. L'empresari ha assegurat els seus treballadors. He assegurat el cotxe a tot risc. Assegurar-se contra incendis i robatori. 3 4 v. intr. pron. [ECT] Fer-se garantir. Assegurar-se contra incendis i robatori. 4 v. tr. [LC] Afirmar com a cert. T'asseguro que vindran. Asseguren el fet. 5 1 v. tr. [TRA] Fermar 1 1. 5 2 v. tr. [TRA] Trincar¹.
