71.
birbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar les males herbes (dels sembrats). [...]
|
72.
fener
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret densament cobert d'herbes gramínies esponeroses. [...]
|
73.
herbolari herbolària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven herbes i plantes medicinals. [...]
|
74.
fino-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot finès. Ex.: finoúgric, finopermià. [...]
|
75.
boscà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es cria en el bosc. Herbes boscanes. [...]
|
76.
herboritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recollir herbes i plantes per estudiar-les o col·leccionar-les. [...]
|
77.
gleva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, cavant, etc. Antigament, camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat. Coàgul. Gleva de sang. Bufetada. [...]
|
78.
herbam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'herbes que creixen abundosament en un terreny. [...]
|
79.
xarop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc. Xarop de magrana. Solució medicinal. Pren-te el xarop de la tos. [...]
|
80.
micronització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de reduir una substància sòlida a pólvores molt fines. [...]
|