Resultats de la cerca frase exacta: 608
|
51.
redreç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redreçar; l'efecte. Reforma per a millorar alguna cosa. Acció destinada a sanejar les finances d'una corporació o a provocar la recuperació de l'economia o d'algun dels seus sectors. [...]
|
|
52.
enrabiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M'enrabia que no vinguin mai a l'hora convinguda. Enutjar-se fortament, irritar-se. S'enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar. [...]
|
|
53.
enraonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L'actitud d'en Joan va provocar moltes enraonies. Rumor sense fonament. Havia corregut que estava embarassada però no eren més que enraonies. [...]
|
|
54.
bogomilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secta dualista originada a Bulgària a partir de la meitat del segle x, i difosa per l'Europa mediterrània, que intentà d'aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l'Església oriental. [...]
|
|
55.
salament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de salar. Procés consistent en l'addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o una solució per tal de provocar la precipitació d'alguna de les substàncies dissoltes o d'afavorir-ne l'extracció amb un solvent. [...]
|
|
56.
desenfrenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure el fre (a un cavall, a una haveria). Provocar les passions (d'algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit. Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen. [...]
|
|
57.
esquimotatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica que permet al piragüista de recuperar la posició de navegació després d'una bolcada, consistent a provocar una rotació de l'embarcació, a l'entorn de l'eix longitudinal, amb l'ajut de la pala o de les mans. [...]
|
|
58.
vessament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vessar. El xoc va provocar el vessament del combustible. Un combat amb gran vessament de sang. Sortida d'un líquid del cos, com ara la sang, cap a l'exterior o cap a l'interior d'una cavitat orgànica. Patir un vessament cerebral. [...]
vessament
|
|
59.
pertorbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l'assossec, (d'algú). Certes lectures pertorben l'ànim. Les lluites polítiques pertorbaren la ciutat. Introduir una irregularitat (en alguna cosa). Desviar del seu curs natural. L'atracció [...]
|
|
60.
immutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sofrir una mutació (a algú o a alguna cosa). Provocar una commoció en l'ànim (d'algú), que es manifesta en el semblant, el posat, etc. Les rialles no la immutaven i continuava parlant. Sentir una commoció de l'ànim que es manifesta en el semblant, el posat [...]
|
vessament
1 m. [LC] Acció de vessar. El xoc va provocar el vessament del combustible. Un combat amb gran vessament de sang.
2 m. [MD] [LC] Sortida d'un líquid del cos, com ara la sang, cap a l'exterior o cap a l'interior d'una cavitat orgànica. Patir un vessament cerebral.