101.
capissola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap, capacitat, intel·ligència. La Judit té bona capissola. [...]
|
102.
cefalat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cap, dit especialment dels mol·luscos cefalòpodes. [...]
|
103.
entabuixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se. [...]
nordejar
|
104.
insà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No sa del cap, boig, mancat de raó. [...]
|
105.
jup -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat cap avall. Anar amb el cap jup. [...]
|
106.
cefàlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cap. Situat prop del cap. [...]
|
107.
cot 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot. [...]
|
108.
centener
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la milícia catalana antiga, el qui comandava cent homes. Fil resistent, cordill, corda o veta que es passa entre les espires d'una troca, els fils d'un ordit, etc., per mantenir-los en ordre convenient evitant que s'embullin. no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni [...]
|
109.
assocar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tesar (un cap) i lligar-lo ben fort perquè no s'amolli. [...]
|
110.
centrípet -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix cap al centre, dirigit cap al centre. Força centrípeta. [...]
|