Resultats de la cerca bàsica: 6.085
|
81.
cloquejar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La gallina, fer cloc-cloc. Quan les gallines fan l'ou cloquegen. [...]
|
|
82.
covera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de covar que demostren les gallines quan es fan lloques. [...]
|
|
83.
crestador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a tallar les bresques quan es cresten les arnes. [...]
veu
|
|
84.
embogir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfollir . Quan li porten la contrària s'embogeix d'ira. [...]
|
|
85.
garrofina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Garrofa quan tot just neix de la flor a la tardor. [...]
|
|
86.
prepotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superior en poder, especialment quan s'abusa d'aquest poder. Arrogant. [...]
|
|
87.
profiterola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lionesa petita, especialment quan és dolça i recoberta amb xocolata desfeta. [...]
|
|
88.
alçada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Conjunt d'actuacions d'aquesta apel·lació. Alçària, especialment d'un home o d'una bèstia. L'alçada d'un cavall. Quant fas d'alçada? [...]
|
|
89.
darrer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere tots els altres quant al temps, al lloc, al rang. Avui és el darrer dia del mes. El desembre és el darrer mes de l'any. Jo soc el darrer a jugar. La darrera vegada que ens vam veure. Aquest ha estat el seu darrer mot. Les darreres planes del llibre. Érem a la darrera fila [...]
|
|
90.
estar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estava desconegut. Trobar-se al mercat amb un preu determinat. Les accions estan a 20 euros. A quant està el quilo de pomes? Aquest vestit està en 20 dòlars. Cessar de fer quelcom. Estigueu, homes: no veieu que fent això el molesteu? Estigues: no m'amoïnis! Per nosaltres no [...]
|
veu
1 1 f. [CO] [MU] [ZOA] So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l'aire expel·lit pels pulmons s'obre pas a través d'elles, posades prèviament en contacte. Mudar la veu a l'època de la pubertat. Veu d'home, de dona.
1 2 f. [CO] [MU] [ZOA] So proferit per una persona quan parla o bé canta, crida, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar, alçar, la veu. Aclarir la veu.
1 3 f. [LC] per ext. La veu del vent. Veu angèlica.
1 4 [LC] veu aiguardentina [o veu d'aiguardent] Veu aspra com la de qui beu habitualment massa aiguardent.
1 5 [LC] veu d'espinguet Espinguet 2.
1 6 [LC] [MD] veu de nas Veu amb ressonàncies nasals.
1 7 [LC] veu de tro Veu forta, que retruny com un tro.
1 8 [LC] veu ennassada Veu de qui té el nas tapat.
1 9 [LC] veu escanyada Veu que es produeix amb dificultat.
1 10 [LC] veu moixa Veu suau, acaronadora.
1 11 [LC] [MU] veu musical Veu melodiosa, harmoniosa.
1 12 [LC] veu pastosa Veu plena i suau alhora.
2 1 f. [LC] [MD] [MU] La veu quant a les seves propietats per al cant. Tenir bona veu per a cantar. Tenir veu. Veu de tenor, de baríton, de baix. Veu de soprano, de contralt. Tenir la veu alta o aguda. Tenir la veu baixa o greu. Cantar a plena veu.
2 2 [LC] [MU] estar en veu Tenir la veu clara per a poder cantar.
2 3 [LC] [MU] veu bitonal Veu consistent en l'emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació.
2 4 [LC] [MU] veu blanca Veu que té una tessitura dins els límits de les veus de soprano i de contralt, pròpia dels nens i de les dones.
2 5 [LC] [MU] veu de cap Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l'aparell vocal.
2 6 [LC] [MU] veu de gola [o veu gutural] Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
2 7 [LC] [MU] veu de pit Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l'aparell vocal.
2 8 [MU] veu flexible Veu que passa fàcilment d'un to a l'altre.
3 1 f. [MU] veu celeste Un dels registres de l'orgue.
3 2 [LC] [MU] veu humana Sons de l'orgue que imiten la veu humana.
4 1 [LC] a sota veu loc. adv. En veu baixa.
4 2 [LC] a una veu loc. adv. Dient-ho simultàniament. Els alumnes van recitar la poesia a una veu.
4 3 [LC] [MU] a veus loc. adv. Amb polifonia, d'una manera polifònica.
4 4 [LC] amb veu igual loc. adv. Amb veu monòtona.
4 5 [CO] [LC] de viva veu loc. adv. Oralment.
4 6 [LC] en veu alta [o a alta veu] loc. adv. Amb veu forta, molt intensa. Parlar en veu alta.
4 7 [LC] en veu baixa loc. adv. Amb veu fluixa, poc intensa. Parlar en veu baixa.
5 1 f. [AD] [LC] Quelcom comparat a la veu humana com a mitjà d'expressió.
5 2 f. [LC] Inspiració, pensament, etc., que sobrevé com si procedís d'un ésser diferent del mateix subjecte pensant. Escoltar la veu de la raó. La veu de la consciència. La veu de la sang, de la naturalesa.
5 3 f. [LC] Opinió general d'una col·lectivitat o mitjà d'expressar-la. La veu del poble. La veu pública. Tots a una veu.
5 4 [LC] portar la veu cantant Portar la iniciativa.
5 5 f. [LC] Rumor o brama. Córrer la veu.
5 6 [LC] donar veus Difondre (una notícia, una nova).
5 7 [LC] veus volanderes Notícies o comentaris que corren de boca en boca sense tenir garantia de veritat o fonament.
6 1 f. [LC] Persona que difon les seves idees a través d'una publicació, d'un mitjà de comunicació, etc. Una de les veus més influents de l'àmbit radiofònic. Una nova veu de la novel·la catalana.
6 2 f. [CO] En els guions radiofònics, persona que ha de parlar en un moment de la narració radiofònica.
7 1 f. [PO] Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d'una junta o d'una assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu en una assemblea.
7 2 [PO] veu activa Dret de votar propi dels membres d'una junta o d'una assemblea, vot actiu.
7 3 [PO] veu passiva Aptitud d'ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
8 1 f. [FL] Categoria gramatical del verb que expressa la relació gramatical que aquest estableix amb el subjecte i l'objecte.
8 2 [FL] veu activa Veu en què el subjecte gramatical designa l'entitat que fa l'acció expressada pel verb, la qual recau sobre l'entitat designada per l'objecte.
8 3 [FL] veu mitjana Veu en què el subjecte és alhora l'agent i el pacient de l'acció expressada pel verb.
8 4 [FL] veu passiva Veu en què el subjecte gramatical designa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.
9 f. [FL] Mot1 1 1.