ocupar
1 1 v. tr. [LC] Prendre possessió (d'un lloc), establir-s'hi. Ocuparen les noves terres descobertes.
1 2 v. tr. [LC] Estar establert en un lloc, omplir-lo. El lloc, el seient, que ell ocupa. Tot cos ocupa espai. Ocupen aquella casa tan petita del carrer de Santa Anna.
1 3 v. tr. [AD] [LC] per ext. Ocupar un càrrec. Ocupar un lloc de treball. L'equip local ocupa la tercera posició en la classificació.
1 4 v. tr. [LC] Establir-se (en un habitatge o en un local) sense el consentiment del propietari. Diversos col·lectius han ocupat un antic cinema del barri. Li van ocupar la casa durant l'estiu i l'ha recuperada buida i destrossada.
2 v. tr. [SO] Un grup de persones, instal·lar-se temporalment (en un centre de treball, un edifici públic, etc.) per tal de fer pressió en una situació conflictiva. Els vaguistes han ocupat la fàbrica. Els estudiants ocuparen el deganat.
3 v. tr. [DE] [PO] Sotmetre militarment (un territori estranger). El país ha estat ocupat durant molts anys.
4 1 v. tr. [LC] Emprar (algú) en alguna feina. Em van ocupar a repartir el correu.
4 2 v. tr. [LC] Donar una col·locació (a algú). L'han ocupat en un magatzem.
4 3 v. intr. pron. [LC] Dedicar-se a algú o alguna cosa. S'ocupa del benestar dels seus pares. La Raquel s'ocupava d'organitzar festivals.
5 v. tr. [LC] Emprar (un espai de temps) a fer alguna cosa. En què ocupes les hores?
6 v. tr. [LC] Servir-se (d'un recurs o d'un mitjà) impedint que se'n pugui fer cap altre ús. Unes trucades misterioses han ocupat la línia telefònica tota la tarda. No puc obrir: tinc les mans ocupades.
