1 1 m. i f. [LC] [PR] [RE] Persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d'absència, de falta, d'indisposició, etc. Els dos vicaris de la parròquia. 1 2 [RE] vicari apostòlic Prelat que administra un territori encara no erigit en diòcesi. 1 3 [LC] [RE] vicari capitular Eclesiàstic elegit per a regir una diòcesi quan hi ha la seu vacant. 1 4 [RE] vicari episcopal Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar el bisbe en el govern d'una part de la diòcesi o en una certa classe d'afers. 1 5 [LC] [PR] [RE] vicari general Eclesiàstic amb potestat ordinària per a ajudar el bisbe en el govern de tota la diòcesi. 1 6 [RE] vicari de Jesucrist Papa12 1. 2 m. [HIH] [PR] A l'alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior al vescomte, que tenia per missió la defensa d'un territori adscrit a un castell. 3 adj. [EG] Que en una regió concreta substitueix una altra espècie que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals. 4 m. pl. [AGA] [BOS] Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears o ensiformes, i flors blanques o un xic groguenques, força grosses, disposades en inflorescència vistosa corimbiforme, originària de les terres mediterrànies càlides i cultivada com a ornamental (Ornithogalum arabicum).
