Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

saber1
[en registre informal, la forma de l'imperatiu sàpigues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, sàpigue-ho en comptes de sàpigues-ho]

1 1 v. tr. [LC] Conèixer completament, tenir coneixença que (una cosa) és, s'ha esdevingut, per la informació que en tenim. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Jo sé un metge que ha guarit tots els malalts de la passa. Ell va fer com si no sabés res del que havia succeït. D'aquest afer, no en vull saber res. Tu saps com l'estimo. No ha vingut ningú, que jo sàpiga. Fer saber alguna cosa a algú. Ho donaré a la noia que tu saps. Ves a saber la veritat.
1 2 [LC] no saber algú què es fa (o què es diu, o què es pesca, etc.) Estar molt atabalat, destarotat.
1 3 [LC] saber algú de quin mal ha de morir Conèixer els fets que s'esdevindran, especialment els que presenten un caràcter negatiu.
1 4 [LC] a saber [o és a saber] Fórmula per a entrar en el detall d'alguna cosa. Les estacions de l'any són quatre, és a saber, la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern.
1 5 [LC] no sé qui Algú que no conec.
1 6 [LC] estar no sé com Tenir un malestar indefinible.
1 7 [LC] Déu sap [o qui sap] Expressió que denota la ignorància d'una cosa. Ens salvàrem Déu sap com. On van? Déu ho sap. Qui sap quan tornaran.
1 8 [LC] Déu sap que... Expressió emprada per a reforçar una afirmació.
1 9 [LC] qui sap? Potser 1. —Que ens tornarem a veure? —Qui sap?
1 10 [LC] no se sap mai Expressió que indica la incertesa d'un fet.
2 1 v. tr. [LC] Posseir la ciència, l'art, la pràctica, (d'alguna cosa). Saber el llatí. Saber les matemàtiques. Saber una mica de tot. Ell sap més que jo. El desig de saber.
2 2 v. intr. [LC] Saber de gramàtica, de música.
2 3 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, ésser capaç, tenir l'habilitat, de fer quelcom. Saber fer alguna cosa. Saber llegir, escriure, comptar. Saber de llegir, d'escriure. Sap parlar quatre llengües. Sap guiar l'automòbil. Saber acontentar-se del que un hom té. Saber viure. No sabria dir-vos-ho.
2 4 [LC] saber-la llarga Tenir molta experiència i astúcia.
2 5 [LC] saber-ne un niu Saber-ne molt.
2 6 v. tr. [LC] Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper.
2 7 v. tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Se sabia la lliçó de memòria.
3 1 v. intr. [LC] Tenir tal o tal sabor. Aquest llard sap a ranci.
3 2 [LC] saber bé [o saber bo] Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga bo?
3 3 [LC] saber greu Lamentar una cosa o una situació, sentir pena que s'hagi esdevingut o s'esdevingui. El greu que li sabrà de no haver-nos pogut veure! Li sap greu que no hi hagis anat. Quin greu li sap!
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions