Resultats de la cerca frase exacta: 577
|
101.
orejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna. Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se. [...]
orejar
|
|
102.
ailant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les simarubàcies, de grans fulles compostes, caduques i flors de color blanc groguenc, d'olor desagradable en els peus mascles, originari de la Xina i cultivat com a ornamental (Ailanthus altíssima o A. glandulosa). [...]
|
|
103.
barretera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les compostes, de fulles arrodonides totes radicals i tiges floríferes molt primerenques, que porten diversos capítols de flors violàcies, amb olor de vainilla, pròpia de llocs ombrívols de terra baixa (Petasites pyrenaicus o P. fragrans). [...]
|
|
104.
bituminós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al betum. Olor bituminosa. Que conté betum. Carbó bituminós. Semblant al betum. Substància bituminosa. Que conté betum de Judea, s'aplica a una pasta pictòrica. Que té tons foscos perquè s'ha pintat amb betum. Un quadre bituminós. [...]
|
|
105.
brom 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, que a la temperatura ordinària és un líquid d'un vermell fosc que emet vapors bruns irritants i d'una olor molt desagradable (símbol, Br; nombre atòmic, 35; pes atòmic, 79,91). [...]
|
|
106.
camforada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata perenne de la família de les quenopodiàcies, grisenca, de fulles linears imbricades i flors verdoses, molt poc vistents, pròpia d'indrets erms i eixuts, sovint salins, que desprèn una olor forta semblant a la de càmfora (Camphorosma monspeliaca). [...]
|
|
107.
ensum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ensumar o de sentir l'olor d'alguna cosa. En beure l'aigua de la font pudent procura evitar-ne l'ensum tapant-te el nas. M'he informat d'aquest xicot i no n'he hagut gaires bons ensums. [...]
|
|
108.
esvanir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances. Desaparèixer completament. La visió s'esvaní. Perdre a poc a poc la força. Una olor que s'esvaneix aviat. Perdre el coneixement transitòriament. De l'esglai que tingué, [...]
|
|
109.
al·liària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba biennal de la família de les crucíferes, de fulles ovades i cordiformes, dentades, flors blanques i fruit en síliqua, de floració primerenca i olor d'all, que es fa a les clarianes dels boscos humits de la muntanya mitjana (Alliaria petiolata). [...]
|
|
110.
iode
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, cristal·lí, d'un color gris fosc, brillant, que emet vapors de color violeta, fa una olor semblant a la del clor i és un oligoelement (símbol, I; nombre atòmic, 53; pes atòmic, 126,90). [...]
|
orejar
1 v. tr. [LC] Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna.
2 intr. pron. [LC] Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se.