Resultats de la cerca frase exacta: 2.029
|
141.
ocre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barreja d'òxids, hidròxids o sulfats minerals de ferro, de gra molt fi, aspecte terrós i colors groguencs o bruns, emprada en pintura. Varietat terrosa i groguenca o bruna de diversos minerals, com ara l'ocre d'antimoni o el de bismut. [...]
|
|
142.
ornitorrinc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer monotrema del grup dels prototeris, ovípar, de vida amfíbia, amb un bec semblant al de l'ànec, els dits dels peus units amb membranes i el cos cobert de pèl gris molt fi, que habita Austràlia i Tasmània (Ornithorhynchus anatinus). [...]
periclitar
v. intr. [LC] Una cosa, perdre importància i encaminar-se a la seva fi. Aquestes tradicions han periclitat. 
|
|
143.
artec -ega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enginyós a trobar la manera, el camí, etc., d'aconseguir el fi que es proposa. [...]
|
|
144.
conxorxa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi. Fer conxorxa amb algú. [...]
|
|
145.
cotilló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa amb figures que s'executava generalment a la fi d'un ball de societat. [...]
|
|
146.
mancomunar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir a un fi (persones, forces, cabals, etc.). Uns municipis que s'han mancomunat. [...]
|
|
147.
remenjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destruir en certs indrets (un color estampat) a fi d'obtenir un dibuix en blanc. [...]
|
|
148.
tardo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot italià tardo, 'proper a la fi'. Ex.: tardoromà, tardomedieval, tardofranquisme. [...]
|
|
149.
teleo- [o telo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. télos téleos, 'fi', 'terme'. Ex.: teleonomia, telocele, telofase. [...]
|
|
150.
eixampla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eixamplar; l'efecte. Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures d'una peça de vestir a fi, si després convé, de poder-la eixamplar. donar eixamples Donar llibertat d'acció, no imposar limitacions. fer eixamples Eixamplar un espai llevant-ne [...]
|
periclitar
v. intr. [LC] Una cosa, perdre importància i encaminar-se a la seva fi. Aquestes tradicions han periclitat.
v. intr. [LC] Una cosa, perdre importància i encaminar-se a la seva fi. Aquestes tradicions han periclitat.