Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

permetre

1 v. tr. [LC] Donar llibertat, no impedir (de fer alguna cosa). El director ha permès que pleguéssim a les quatre. L'autoritat no permeté la manifestació. Permeteu-me que us digui que això no és veritat. No sé com el seu pare li permet aquestes disbauxes. El temps no ens permetia de sortir a passeig. És un carrer prou ample per a permetre el pas d'un camió.
2 1 v. tr. pron. [LC] permetre's la llibertat de fer alguna cosa [o permetre's de fer alguna cosa] Gosar fer alguna cosa. M'he permès la llibertat d'entrar. M'he permès de contradir-lo.
2 2 [LC] permetre's el luxe de fer alguna cosa Permetre's el privilegi de fer-la, el caprici de fer-la. Ell es pot permetre el luxe de refusar els diners. La setmana passada em vaig permetre el luxe de llevar-me tard.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions