Resultats de la cerca frase exacta: 2.094
|
81.
migrança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui es migra. [...]
|
|
82.
perplexitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està perplex. [...]
|
|
83.
portatger
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui cobrava el portatge. [...]
|
|
84.
sacietat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui està sadoll. [...]
|
|
85.
vereder
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui porta una vereda. [...]
|
|
86.
duplicitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de doble. Caràcter de qui dona a entendre el contrari del que sent, de qui aparenta uns sentiments i en té uns altres. [...]
|
|
87.
solitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m'espanta. Tinc necessitat de solitud. Lloc solitari, desert, inhabitat. [...]
|
|
88.
desemmandrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la mandra (a qui està emmandrit). Qui està emmandrit, alliberar-se de la mandra. Quan la gent sortia de missa, els captaires es desemmandrien. [...]
|
|
89.
absorbiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és absort. Absorció. [...]
|
|
90.
acovardiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui s'ha acovardit. [...]
|
