1 f. [LC] Oposició extrema. 2 1 f. [FIF] Condició d'un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades. 2 2 f. [LC] Fet de presentar tal o tal propietat un cos amb relació als seus pols. 3 f. [FIF] [EE] Propietat d'un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d'un imant o dels terminals d'un generador i també comparar el potencial d'un punt del sistema amb el dels terminals. 4 f. [QU] En quím., propietat d'un enllaç, d'un àtom, d'una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.
