Resultats de la cerca frase exacta: 175
|
71.
felicià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Fèlix, bisbe d'Urgell, i a la seva doctrina adopcionista. Seguidor de la doctrina adopcionista o feliciana. [...]
|
|
72.
porrecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una cerimònia d'ordenació, acte pel qual un bisbe presenta als ordenands, perquè els toquin, els objectes que simbolitzen llurs noves funcions. [...]
porrecció
f. [LC] [RE] En una cerimònia d'ordenació, acte pel qual un bisbe presenta als ordenands, perquè els toquin, els objectes que simbolitzen llurs noves funcions. 
|
|
73.
ambrosià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a sant Ambròs, bisbe de Milà. Ritu ambrosià. Cant ambrosià. Litúrgia ambrosiana. Relatiu o pertanyent a Milà o als seus habitants. [...]
|
|
74.
cismàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica cisma, que forma cisma. Opinions cismàtiques. Que crea o segueix un cisma. Bisbe cismàtic. L'absència de diferències substancials facilitarà la reconciliació amb els cismàtics. [...]
|
|
75.
bisbetó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi que, en un dia determinat i elegit pels seus companys, representa alguna de les funcions episcopals o altres similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent. [...]
|
|
76.
catedral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és l'església principal d'un bisbat, seu del bisbe o de l'arquebisbe amb el capítol. La basílica catedral de Tarragona. Església catedral. Catedralici. Capítol catedral. [...]
|
|
77.
dalmàtica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura superior que el diaca i el sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla. Túnica oberta pels costats que porten els macers i reis d'armes. [...]
|
|
78.
mitra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura dels antics orientals, portada més tard per les dones romanes. Lligadura alta i puntuda que en les grans solemnitats porten els bisbes, arquebisbes i altres prelats que gaudeixen d'aquest privilegi. Dignitat d'arquebisbe o bisbe. [...]
|
|
79.
pontifical
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al summe pontífex. Ornaments pontificals. Missa pontifical. Conjunt d'ornaments que serveixen al bisbe per a la celebració dels oficis divins. Llibre que conté les cerimònies pontifícies, les funcions episcopals. [...]
|
|
80.
presbiteri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'església al fons de la nau central on hi ha l'altar major, més elevada d'un o més graons que la resta de l'església, que és reservada als clergues. Reunió dels preveres amb el bisbe. [...]
|
porrecció
f. [LC] [RE] En una cerimònia d'ordenació, acte pel qual un bisbe presenta als ordenands, perquè els toquin, els objectes que simbolitzen llurs noves funcions.
f. [LC] [RE] En una cerimònia d'ordenació, acte pel qual un bisbe presenta als ordenands, perquè els toquin, els objectes que simbolitzen llurs noves funcions.