151.
etern -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té principi ni fi, de duració infinita. Sols Déu és etern. Que no té fi. La vida eterna. Un amor etern. Una queixa eterna. Vàlid o existent en tot temps, immutable. Les veritats eternes. Perpetu 1 1. Les neus eternes. [...]
|
152.
adequat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, un fi, un propòsit. Definició adequada. Remei adequat. Compensació adequada. Idea adequada. En ling., que presenta adequació. [...]
|
153.
creta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca calcària d'origen orgànic de color blanc o gris, de gra fi, friable, i de textura microporosa. creta hispànica Varietat blanca de l'esteatita. [...]
|
154.
brisca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire molt fi i fred. Bescambrilla. [...]
|
155.
entrefí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre fi i bast. Robes entrefines. [...]
|
156.
mancomunadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord, units, a un fi. [...]
|
157.
quillar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arreglar-se a fi de fer goig. [...]
|
158.
corretja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda o llenca de cuir o d'un material semblant. Cenyir-se el cos amb una corretja. Una corretja amb sivelles. Un espolsador de corretges. corretja sens fi Corretja amb els dos caps cosits junts, la qual, passant per dues politges, dos cilindres o dos cons, serveix per a comunicar el moviment de [...]
|
159.
batista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d'ús interior. [...]
|
160.
allarg
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures o les vores d'una peça de vestir, a fi, si més tard convé, de poder-la allargar. [...]
|