Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

rebutjar

1 v. tr. [LC] Algú, no acceptar (alguna cosa) perquè la considera de mala qualitat, indigna d'ésser acceptada. Rebutjar una moneda perquè és falsa. Rebutjà indignat totes les proposicions que li feren. Rebutjar una acusació injusta. Rebutjar una teoria.
2 v. tr. [LC] per ext. Sentia que alguns companys l'havien rebutjat.
3 v. tr. [SP] En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) tant com sigui possible de la zona pròxima a la porteria.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions