Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

renitent

1 adj. [LC] Que resisteix a la pressió.
2 1 adj. [LC] Que refusa d'obeir, que s'oposa persistentment. S'han mostrat renitents a acceptar els acords.
2 2 adj. [LC] Que denota oposició persistent a obeir. L'han despatxat a causa del seu comportament renitent.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions