141.
copra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn del coco assecada. [...]
|
142.
gadolla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn introduïda de contraban. [...]
|
143.
omòfag -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjador de carn crua. [...]
|
144.
rostiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rostir carn. [...]
|
145.
carnós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De carn. Les parts carnoses del cos. Que té la carn més aviat abundant. Braços carnosos. Que té una consistència de carn resultant del procés morbós de carnificació. Excrescències carnoses. En bot., moll i suculent. Una planta carnosa. Una fulla carnosa. [...]
|
146.
antropofàgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitud de menjar carn humana. [...]
|
147.
carnum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn passada. Pudor de carnum. [...]
|
148.
osmazom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extracte líquid de la carn. [...]
|
149.
adrogueria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Botiga on venen espècies i altres articles de consum corrent, amb exclusió generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi. [...]
|
150.
ferum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Olor forta que fan certs animals. Fer ferum. Olor que fan la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se. Sentir ferum de carn. [...]
|